Em dic Marta
Cortés i he creat aquest bloc per l’assignatura de didàctica de la llengua
escrita i la literatura en l’educació infantil.
Quan escric en
castellà considero que sóc força competent, tinc un vocabulari ric i m’agrada
escriure-hi. En canvi, en català tot i tenir un vocabulari ric i haver estat des
de néixer parlant i escrivint, no ho faig amb tanta naturalitat i noto la diferència.
Si pugués tornar
enrere en el temps, potser li demanaria a la meva mare que em parlés en català i em reforcés més aquesta llengua, també m'agradaria haver dedicat més temps a l’anglès,
crec que també té molta importància i valor, a l’hora de viatjar i comunicar-me amb el
món i sobretot a l'hora de buscar feina.
Però com no
potser tot això he de destacar que molts cops he d’estar estona pensant si en
català s’escriu amb “v” o en “b” perquè en castellà va al contrari. Penso que
si només hagués estudiat un d’aquests dos idiomes que tant s’assemblen no
tindria tants dubtes ni faltes, perquè no tindria una altra llengua amb la qual
confondrem.
Recordo un dia
que anava en el cotxe del meu pare i tenia un llibre amb lletres i paraules
molt curtes, que cada dia havia de llegir una pàgina a casa i estudiar-la, ja
que l’endemà me la demanarien, si la llegia bé em posaven una cara contenta i
passava de pàgina però pel contrari si la llegia malament, hauria d’estar un
altre dia, fins que la lleguis correctament.
També recordo
una activitat que vaig fer per aprendre a escriure, per aprendre a escriure
lletres, a la pissarra hi havien lletres gegants i amb el dit havíem de resseguir-les,
més tard a un paper teníem les lletres marcades amb puntets que havíem de resseguir.
Amb els anys
quan ja escrivia paraules i frases només em deixaven escriure en llapis perquè
m’equivocava molt i fins que no van veure una millora no em van donar el bolígraf.
Les activitats
de lliure expressió, com crear histories, per mi, són de les que més em van
servir per aprendre a escriure. L’activitat, si li podem dir activitat, que
menys em va ajudar, tot el contrari, la que més nerviosa em posava i més por
agafava a la lectura, era el dia que anava a una altra aula, més petita amb un
grup reduït d’infants i allà ens feien llegir, si ens equivocàvem, tornàvem a
començar, ens cronometràvem i ho havíem de fer perfectament.
Crec que la
millor manera d’abordar un ensenyament/aprenentatge de la lectura i l’escriptura és fent que
aquest aprenentatge agradi i sigui motivador, no el contrari com van fer amb mi a vegades. Quant l’infant vol aprendre és quan més aprèn.