AUTOBIOGRAFIA APRENENTATGE LECTURA I ESCRIPTURA

Em dic Marta Cortés i he creat aquest bloc per l’assignatura de didàctica de la llengua escrita i la literatura en l’educació infantil.

Quan escric en castellà considero que sóc força competent, tinc un vocabulari ric i m’agrada escriure-hi. En canvi, en català tot i tenir un vocabulari ric i haver estat des de néixer parlant i escrivint, no ho faig amb tanta naturalitat i noto la diferència.

Si pugués tornar enrere en el temps, potser li demanaria a la meva mare que em parlés en català i em reforcés més aquesta llengua, també m'agradaria  haver dedicat més temps a l’anglès, crec que també té molta importància i valor, a l’hora de viatjar i comunicar-me amb el món i sobretot a l'hora de buscar feina.

Però com no potser tot això he de destacar que molts cops he d’estar estona pensant si en català s’escriu amb “v” o en “b” perquè en castellà va al contrari. Penso que si només hagués estudiat un d’aquests dos idiomes que tant s’assemblen no tindria tants dubtes ni faltes, perquè no tindria una altra llengua amb la qual confondrem.

Recordo un dia que anava en el cotxe del meu pare i tenia un llibre amb lletres i paraules molt curtes, que cada dia havia de llegir una pàgina a casa i estudiar-la, ja que l’endemà me la demanarien, si la llegia bé em posaven una cara contenta i passava de pàgina però pel contrari si la llegia malament, hauria d’estar un altre dia, fins que la lleguis correctament.

També recordo una activitat que vaig fer per aprendre a escriure, per aprendre a escriure lletres, a la pissarra hi havien lletres gegants i amb el dit havíem de resseguir-les, més tard a un paper teníem les lletres marcades amb puntets que havíem de resseguir.

Amb els anys quan ja escrivia paraules i frases només em deixaven escriure en llapis perquè m’equivocava molt i fins que no van veure una millora no em van donar el bolígraf.

Les activitats de lliure expressió, com crear histories, per mi, són de les que més em van servir per aprendre a escriure. L’activitat, si li podem dir activitat, que menys em va ajudar, tot el contrari, la que més nerviosa em posava i més por agafava a la lectura, era el dia que anava a una altra aula, més petita amb un grup reduït d’infants i allà ens feien llegir, si ens equivocàvem, tornàvem a començar, ens cronometràvem i ho havíem de fer perfectament.

Crec que la millor manera d’abordar un ensenyament/aprenentatge  de la lectura i l’escriptura és fent que aquest aprenentatge agradi i sigui motivador, no el contrari com van fer amb mi a vegades. Quant l’infant vol aprendre és quan més aprèn.